MUSICOTERÀPIA I PERSONES AMB ADDICCIONS
Entenem per addicció una dependència psicològica i fisiològica envers una pràctica fora de control voluntari.
Poden ser des del consum de substàncies psicoactives fins a l’addicció a les activitats com ara el joc, el telèfon, l’ordinador, etc.
Totes elles poden estan relacionades amb una baixa autoestima, seguretat en un mateix (autoconfiança), culpabilitat, tristesa, estrès, baixa capacitat d’autoregulació, dificultats de socialització, i a conseqüència poden generar frustració i por.
És per això que la musicoteràpia pot ajudar, ja que té en compte la música com una eina de creixement, d'exploració, de desenvolupament, que ens ajuda a autoregular-nos, ens embolcalla i ens acull. A més de ser una eina que convida al canvi d’una manera activa, creadora i no invasiva. Adonar-se i prendre consciència que hem de ser protagonistes actius per sortir d’aquestes situacions és fonamental per la millora de la salut en general.
L’objectiu principal és acompanyar a la persona en el procés de rehabilitació atenent les seves necessitats emocionals, proporcionant-los un espai segur on fomentar la comunicació a través d’experiències musicals.
La musicoteràpia és facilitadora de múltiples habilitats, conté i acull emocionalment a la persona i fa sentir una certa seguretat en un mateix.
Objectius:
Depenent de les necessitats i demandes de cada persona, però a grans trets serien:
- Fomentar els recursos del pacient per afrontar la situació amb la que es troba (capacitat de relaxació, imaginació, distracció).
- Desenvolupar un major nivell de tolerància cap a l’ansietat.
- Augmentar la seva autoestima impulsant la motivació, el propòsit, la creativitat i la espontaneïtat.
- Desenvolupar la capacitat d'una autodeterminació saludable.
- Abordar el sentiment de culpa i tristesa reconduint-lo cap a l’acceptació d’un mateix.
- Crear un espai de respecte i vincle amb el terapeuta que faciliti la expressió de sentiments, pensaments emocions contingudes.
- Millorar la capacitat d’interacció reduint conductes d’aïllament i promovent la consciència de grup.
- Augmentar la acceptació de límits i la auto regularització.
Entenem per addicció una dependència psicològica i fisiològica envers una pràctica fora de control voluntari.
Poden ser des del consum de substàncies psicoactives fins a l’addicció a les activitats com ara el joc, el telèfon, l’ordinador, etc.
Totes elles poden estan relacionades amb una baixa autoestima, seguretat en un mateix (autoconfiança), culpabilitat, tristesa, estrès, baixa capacitat d’autoregulació, dificultats de socialització, i a conseqüència poden generar frustració i por.
És per això que la musicoteràpia pot ajudar, ja que té en compte la música com una eina de creixement, d'exploració, de desenvolupament, que ens ajuda a autoregular-nos, ens embolcalla i ens acull. A més de ser una eina que convida al canvi d’una manera activa, creadora i no invasiva. Adonar-se i prendre consciència que hem de ser protagonistes actius per sortir d’aquestes situacions és fonamental per la millora de la salut en general.
L’objectiu principal és acompanyar a la persona en el procés de rehabilitació atenent les seves necessitats emocionals, proporcionant-los un espai segur on fomentar la comunicació a través d’experiències musicals.
La musicoteràpia és facilitadora de múltiples habilitats, conté i acull emocionalment a la persona i fa sentir una certa seguretat en un mateix.
Objectius:
Depenent de les necessitats i demandes de cada persona, però a grans trets serien:
- Fomentar els recursos del pacient per afrontar la situació amb la que es troba (capacitat de relaxació, imaginació, distracció).
- Desenvolupar un major nivell de tolerància cap a l’ansietat.
- Augmentar la seva autoestima impulsant la motivació, el propòsit, la creativitat i la espontaneïtat.
- Desenvolupar la capacitat d'una autodeterminació saludable.
- Abordar el sentiment de culpa i tristesa reconduint-lo cap a l’acceptació d’un mateix.
- Crear un espai de respecte i vincle amb el terapeuta que faciliti la expressió de sentiments, pensaments emocions contingudes.
- Millorar la capacitat d’interacció reduint conductes d’aïllament i promovent la consciència de grup.
- Augmentar la acceptació de límits i la auto regularització.
