El Mètode Montessori
El mètode Montessori estableix amb una sèrie de materials unes tècniques d’aprenentatge, però acaba sent una filosofía d’educació. El mètode posa èmfasi en el desenvolupament global de l’infant i el situa en el centre de tota acció educativa; pretén formar a la persona tant intel·lectualment com en la seva personalitat. Vol fer-lo crèixer com un nen feliç i fort.
Es fonamenta en els principis de llibertat, activitat i independència personal. Allò veritablement important és el nen en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca de forma autònoma. El mestre és l’encarregat de posar límits als comportaments dels nens, sobretot pel que fa al respecte, a l’autocontrol, en la recerca d’una harmonia.
Segons la doctora Montessori, el desenvolupament intel·lectual només es pot produïr amb l’exercici, a través de les sensacions que el nen aconsegueix recollir de l’ambient i per tant les identifica, diferencia, recorda,… Així, aprenen a dur a terme lestasques diaries com ho poden ser obrir o tancar una porta, regar una planta,…
Cosa que amb els procediments que ella va idear, s’eliminen els moviments innecessaris, i es crea un ordre, centrant l’atenció del nen.
El silenci també s’ensenya com un exercici d’autocontrol conscient, ja que d’aquesta manera els nens aconsegueixen l’atenció i la tranquilitat necessàries per desenvolupar qualsevol tasca amb eficiència.
Amb el mètode Montessori, els materials són els mitjans, que realitzen la seva tasca gràcies a la guia dels mestres i de la influència de l’ambient. Així, el mestre és el guia que ensenya els límits i prepara l’ambient (converteix les aules en llocs adaptats als infants, establint un ordre determinat per als objectes).
Els materials Montessori afavoreixen l’aprenentatge a través dels sentits; delaten, només pel propi ús, l’error si el nen o la nena el comet; resulten atractius, fins i tot, en la seva repetició i li permeten treballar al seu ritme, investigar, crear. Es treballa per ensenyar als nens que moure’s i anar perfeccionant els moviments són les claus per obtenir la disciplina i l’autocontrol.
També es promouen molt les activitats que estiguin relacionades amb la música i utilitzava materials com els telers. També s’incorporen a les clases objectes de la vida quotidiana com les gerres per servir l’aigua, o les escombres, per tal de millorar els moviments.
Maria Montessori: “Si existeix alguna llum que pugui il·luminar-nos el profund misteri de l’home com una revelació, ha de sortir necessàriament de l’infant, l’únic que amb la seva simplicitat inicial pot ensenyar-nos les directrius més íntimes que segueix l’ànima humana durant el seu desenvolupament”
Es fonamenta en els principis de llibertat, activitat i independència personal. Allò veritablement important és el nen en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca de forma autònoma. El mestre és l’encarregat de posar límits als comportaments dels nens, sobretot pel que fa al respecte, a l’autocontrol, en la recerca d’una harmonia.
Segons la doctora Montessori, el desenvolupament intel·lectual només es pot produïr amb l’exercici, a través de les sensacions que el nen aconsegueix recollir de l’ambient i per tant les identifica, diferencia, recorda,… Així, aprenen a dur a terme lestasques diaries com ho poden ser obrir o tancar una porta, regar una planta,…
Cosa que amb els procediments que ella va idear, s’eliminen els moviments innecessaris, i es crea un ordre, centrant l’atenció del nen.
El silenci també s’ensenya com un exercici d’autocontrol conscient, ja que d’aquesta manera els nens aconsegueixen l’atenció i la tranquilitat necessàries per desenvolupar qualsevol tasca amb eficiència.
Amb el mètode Montessori, els materials són els mitjans, que realitzen la seva tasca gràcies a la guia dels mestres i de la influència de l’ambient. Així, el mestre és el guia que ensenya els límits i prepara l’ambient (converteix les aules en llocs adaptats als infants, establint un ordre determinat per als objectes).
Els materials Montessori afavoreixen l’aprenentatge a través dels sentits; delaten, només pel propi ús, l’error si el nen o la nena el comet; resulten atractius, fins i tot, en la seva repetició i li permeten treballar al seu ritme, investigar, crear. Es treballa per ensenyar als nens que moure’s i anar perfeccionant els moviments són les claus per obtenir la disciplina i l’autocontrol.
També es promouen molt les activitats que estiguin relacionades amb la música i utilitzava materials com els telers. També s’incorporen a les clases objectes de la vida quotidiana com les gerres per servir l’aigua, o les escombres, per tal de millorar els moviments.
Maria Montessori: “Si existeix alguna llum que pugui il·luminar-nos el profund misteri de l’home com una revelació, ha de sortir necessàriament de l’infant, l’únic que amb la seva simplicitat inicial pot ensenyar-nos les directrius més íntimes que segueix l’ànima humana durant el seu desenvolupament”
